La nostra vida en aquest planeta depén d'una capa de gas ozó que està situada entre 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una altra capa denominada estratosfera.
Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms, en lloc dels dos àtoms que tenen les molècules d'aquest darrer element.
A l'atmosfera, l'ozó està format d'oxigen per l'acció de la radiació ultraviolada.
L'ozó, en la superfície de la Terra, és oxidant i tòxic, però en aquesta determinada altura els seus efectes en el nostre planeta són molt beneficiosos.
L'escut d'ozó filtra les radiacions solars, en què les radiacions ultraviolades més nocives poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra.
La vida en la Terra haguera desaparegut sense aquesta capa. En primer lloc, el fitoplàncton estaria destruït i això produiria una alteració molt greu en la cadena alimentària dels oceans, també el creixement de les plantes terrestres es veuria afectat. Les persones i els animals patirien greus problemes de salut, com per exemple: càncers de pell, cremades, afebliment de les defenses del cos i problemes de visió.
● El seu descobriment
En l'any 1985, uns científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia disminuït de manera important. Es va descobrir que el forat de la capa es va provocar per un tipus de contaminació, exactament, els productes químics anomenats CFC (clorofurocarboni), que són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en electrodomèstics com, frigorífics i aparells d'aire condicionat. També, es van fer servir perquè els aerosols pogueren expulsar el seu contingut. Quan aquests gasos arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades alliberen radicals de clor, destruint l'ozó.
Els gasos CFC són estables a les temperatures de la superfície terrestre, a mesura que pugen per les capes atmosfèriques, estan sotmeses a temperatures més altes i es tornen inestables. Quan arriben a l'estratosfera, les radiacions ultraviolades, provoquen que els CFC alliberen un radical de clor que es queda lliure i pot atacar les molècules d'ozó, separant un àtom d'oxigen que es fusiona amb el radical de clor i forma una molècula de monòxid de clor i una molècula d'oxigen, la cual molècula d'ozó és atacada i desapareix.
Cada primavera s'obri un forat en la capa d'ozó sobre l'Antàrtida que ha anat augmentant tots els anys, des de l'any 1979. Cada vegada es fa més gros i ens amenaça greument. Es diu que una pèrdua de l'1% de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any.
Des que s'ha descobert que els CFC destrueixen la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat i frigorífics. Els CFC duren moltíssim i poden trobar-se per l'estratosfera durant 100 anys; per tant, el gas que ja hi ha pot destruir l'ozó fins d'ací a un segle.
● Conseqüències a la capa d'ozó
Si es produeix un fort afebliment en la capa d'ozó, s'incrementaria la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem aquests efectes:
Danys en els ulls de les persones i animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguera. Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus. Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques. Augment de cremades greus per exposició al Sol. Es produirien més casos de malalties infeccioses. Es farien malbé molts materials de construcció. Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus. La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys a 20 metres de profunditat. Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera. El fitoplàncton marí disminuiria i el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es produiria un escalfament global, provocant un canvi climàtic que posaria la nostra vida en perill.
● Les solucions en les nostres mans
Per evitar que la capa d'ozó s'aprime encara més, avariam posar en pràctica aquests consells:
Hem de tindre en compte que si comprem un frigorífic o un aparell d'aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no continga gasos CFC.
També quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar que no tinga CFC. Igualment, és millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, els vasos i plats de plàstic, etc.
Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides que contenen gasos CFC.
Cal exigir als governs dels diferents països que aproven lleis per controlar els nivells de CFC i que facen complir-les.
Forat de la capa d'ozó
Si es produeix un fort afebliment en la capa d'ozó, s'incrementaria la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem aquests efectes:
Danys en els ulls de les persones i animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguera. Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus. Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques. Augment de cremades greus per exposició al Sol. Es produirien més casos de malalties infeccioses. Es farien malbé molts materials de construcció. Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus. La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys a 20 metres de profunditat. Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera. El fitoplàncton marí disminuiria i el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es produiria un escalfament global, provocant un canvi climàtic que posaria la nostra vida en perill.
● Les solucions en les nostres mans
Per evitar que la capa d'ozó s'aprime encara més, avariam posar en pràctica aquests consells:
Hem de tindre en compte que si comprem un frigorífic o un aparell d'aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no continga gasos CFC.
També quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar que no tinga CFC. Igualment, és millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, els vasos i plats de plàstic, etc.
Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides que contenen gasos CFC.
Cal exigir als governs dels diferents països que aproven lleis per controlar els nivells de CFC i que facen complir-les.
És un molt bon treball i ara teniu les bases per a fer el projecte del segon trimestre.
ResponderEliminarFes una entrada de valoració de 3 o 4 línies on indiques si vos ha costat molt fer el treball i si consideres que has aprés i que has aprés en aquest treball.