domingo, 15 de noviembre de 2015

Matriu de l'autoavaluació

MATRIU DE L'AUTOAVALUACIÓ

-Terminis de lliurament: 4 punts
He entregat els dos projectes abans del dia d'entrega

-Sobre les entrades en el bloc: 4 punts
L'informació de les entrades les he retocat, les he posat amb imàtgens i he arreglat l'informació perquè es puga entendre.

-Descripció del problema: 3 punts.
S' enté perfectament l'impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitrogen, els CFC i altres gasos de l'efecte hivernacle i he posat els ençasos utilitzats.

-El problema concret proposat: 4 punts
He elegit un problema concret explicant-lo amb detalls.

-Reflexió sobre el projecte: 2 punts
He escrit una entrada on vaig reflexionar sobre el projecte, el treball en grup i els passos a seguir. Després d'acabar tot el treball d'aquest trimestre vaig utilitzar aquesta matriu d'avaluació per a autoavaluar-se.

-Treball en grup: 4 punts
He posat tot de la meua part, he intentat ajudar als altres explicant-los algunes els seus dubtes i sóc capaç de reconèixer i superar els conflictes del treball en equip.

Total: 21 és igual a 8,5

PUNTS

PUNTS
Hem vuic donar 30 punts per mitjorar poc a poc el treball de la primera part del projecte i per anant entendre com es fan els exercicis de clase, que abans no entenia.

Entrada de valoració

En aquest projecte en grup amb la meua companya i amiga Ariana.
He de dir que el temps en fer-ho ha sigut menys del que si el fem individual. En aquest projecte hem tardat a fer-lo 2 hores i mitja.

També crec que m'ha fet mitjorar i aprendre moltes coses, com per exemple la manera de com resumeix Ariana, és diferent de la meua. I ara ja se dues possibilitats de com fer uns altres projectes.

Per acabar dic que he aprés el més important clar, que és forat d'ozó, les seues conseqüències i també el que podem fer perquè no pase molt més del que ja està.

sábado, 7 de noviembre de 2015

Objectiu 1

                                                         MATÈRIA I PROPIETATS

La matèria
És tot el que ens envolta, com per exemple, la cadira, la taula, la pissarra, l’aire que ens envolta...

Podem considerar que la matèria és tot el que té massa i volum (ocupa un espai).

I hi ha 2 tipus:
-Les propietats generals de la matèria són la massa i el volum, ja que serveixen per definir-la.
-Les propietats específiques de la matèria són els que ens permeten distingir entre les diferents classes o tipus de matèria.

La mesura
La mesura és comparar una magnitud amb la seua unitat .
Com podem descriure un objecte?
Ens fixem en les seues propietats: Altura, longitud, superfície, material, color, comoditat, utilitat, massa...

Magnituds fonamentals:
Les magnituds són les propietats en les quals es poden mesurar i quantificar de forma directa i són independents entre elles.
I hi ha 7 magnituds fonamentals.

Les magnituds derivades s’obtenen de les fonamentals o per combinació de dues magnituds fonamentals. Per exemple: la superfície. Perquè es pot mesurar de forma directa.

jueves, 5 de noviembre de 2015

UN PROBLEMA A TRACTAR

La contaminació de l'aire i el seu origen.


El nostre dia a dia, origina contaminació.
Unes de les conseqüències son:

Quan fem utilitat de l'electricitat, el mitjans de transport, elements metàlics, plàstics o pintures; quan consumim aliments, medecines; quan encenem la calefacció  o l’aigua, etc.
En el que es produeixen, directament o indirectament, substàncies contaminants.

La contaminació de l'aire procedeix, quasi a parts iguals, a partir de sistemes de transport, de grans focus d’emissions industrials i de petits focus d'emissions de les ciutats o camps.
Al final, les fonts de contaminació depenen de la demanda dels productes, energia i serveis que fem tota la societat.




Contaminació primària i secundària

Els contaminants es difereixen en dos amples grups:

- Contaminants primaris: Són aquells que procedeixen directament de les fonts d’emissió contaminants.

– Contaminants secundaris: Són aquells que s'han originat en l’aire per dos o més contaminants primaris, o relacionats amb els constituents normals a l’atmosfera.

PUNTS

                                                                     PUNTS
Li done 30 punts a la meua companyera de grup Ariana Tamas, a la que m' agrada treballar amb ella. És molt bona alumna i amiga. I per això li done els punts. Gràcies.

Li done a Lorena Roman 25 punts per ajudarme i explicarme molt bé els exercicis. Gràcies.

viernes, 30 de octubre de 2015

FORAT DE LA CAPA D'OZÓ

La nostra vida en aquest planeta depén d'una capa de gas ozó que està situada entre 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una altra capa denominada estratosfera.

Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms, en lloc dels dos àtoms que tenen les molècules d'aquest darrer element.
A l'atmosfera, l'ozó està format d'oxigen per l'acció de la radiació ultraviolada.
L'ozó, en la superfície de la Terra, és oxidant i tòxic, però en aquesta determinada altura els seus efectes en el nostre planeta són molt beneficiosos.
L'escut d'ozó filtra les radiacions solars, en què les radiacions ultraviolades més nocives poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra.

La vida en la Terra haguera desaparegut sense aquesta capa. En primer lloc, el fitoplàncton estaria destruït i això produiria una alteració molt greu en la cadena alimentària dels oceans, també el creixement de les plantes terrestres es veuria afectat. Les persones i els animals patirien greus problemes de salut, com per exemple: càncers de pell, cremades, afebliment de les defenses del cos i problemes de visió.


● El seu descobriment

En l'any 1985, uns científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia disminuït de manera important. Es va descobrir que el forat de la capa es va provocar per un tipus de contaminació, exactament, els productes químics anomenats CFC (clorofurocarboni), que són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en electrodomèstics com, frigorífics i aparells d'aire condicionat. També, es van fer servir perquè els aerosols pogueren expulsar el seu contingut. Quan aquests gasos arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades alliberen radicals de clor, destruint l'ozó.

Els gasos CFC són estables a les temperatures de la superfície terrestre, a mesura que pugen per les capes atmosfèriques, estan sotmeses a temperatures més altes i es tornen inestables. Quan arriben a l'estratosfera, les radiacions ultraviolades, provoquen que els CFC alliberen un radical de clor que es queda lliure i pot atacar les molècules d'ozó, separant un àtom d'oxigen que es fusiona amb el radical de clor i forma una molècula de monòxid de clor i una molècula d'oxigen, la cual molècula d'ozó és atacada i desapareix.

Cada primavera s'obri un forat en la capa d'ozó sobre l'Antàrtida que ha anat augmentant tots els anys, des de l'any 1979. Cada vegada es fa més gros i ens amenaça greument. Es diu que una pèrdua de l'1% de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any.

Des que s'ha descobert que els CFC destrueixen la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat i frigorífics. Els CFC duren moltíssim i poden trobar-se per l'estratosfera durant 100 anys; per tant, el gas que ja hi ha pot destruir l'ozó fins d'ací a un segle.


● Conseqüències a la capa d'ozó

Si es produeix un fort afebliment en la capa d'ozó, s'incrementaria la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem aquests efectes:

Danys en els ulls de les persones i animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguera. Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus. Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques. Augment de cremades greus per exposició al Sol. Es produirien més casos de malalties infeccioses. Es farien malbé molts materials de construcció. Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus. La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys a 20 metres de profunditat. Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera. El fitoplàncton marí disminuiria i el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es produiria un escalfament global, provocant un canvi climàtic que posaria la nostra vida en perill.

● Les solucions en les nostres mans

Per evitar que la capa d'ozó s'aprime encara més, avariam posar en pràctica aquests consells:
Hem de tindre en compte que si comprem un frigorífic o un aparell d'aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no continga gasos CFC.
També quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar que no tinga CFC. Igualment, és millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, els vasos i plats de plàstic, etc.
Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides que contenen gasos CFC.
Cal exigir als governs dels diferents països que aproven lleis per controlar els nivells de CFC i que facen complir-les.



Forat de la capa d'ozó

sábado, 10 de octubre de 2015

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

La contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és la contaminació de l'aire i fa referència a la presència a
l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns.
La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l'acció de l'home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos).
És causant entre altres per:
-Forat a la capa d'ozó
-L'efecte hivernacle
-Boira fotoquímica
-Pluja àcida

Les conseqüències són:
-El diòxid de carboni (CO2) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i reté l'escalfor que surt de la superfície de la Terra, això dóna lloc a un escalfament global del planeta.
-El diòxid de sofre (SO2) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum.
-Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls.
En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes.
-El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta el sistema nerviós i a la sang de les persones.
-El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana. L'ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats.
Aquest ozó produeix danys en:
-La vegetació
-Afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons



L'efecte d'hivernacle

L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfe, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

L'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguen massa calor a prop de la superfície de la Terra.
L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. El fet que la temperatura de la Terra augment un parell o tres de graus, s'hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic en l'àmbit mundial, cosa que provocaria:
-L'extinció de molts éssers vius
-Arruïnaria l'agricultura i la vegetació
I això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat.

Conseqüències de l'efecte hivernacle:
-Les temperatures serien molt més altes
-Les tempestes més fortes
-Tornados i huracans més freqüents
-Inundacions més intenses
-Sequeres més duradores

Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes.
Si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències per a alguns països.





La pluja àcida 

La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es deu a què la reacció de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió, com per exemple òxid nitrós NO2, òxid nítric NO3 o diòxid de sofre SO2, que en combinar-se amb l'aigua generen àcid nitrós HNO2, àcid nítric HNO3, i àcid sulfúric H2SO4.

Efectes de la pluja àcida:

Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de persones i animals.

Els efectes de la pluja àcida en la vegetació pot acabar amb la seva mort. El diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix els porus de les fulles a través dels quals les plantes prenen el CO2 que les plantes necessiten per viure. D'altra banda, la pluja àcida altera les substàncies que componen el sòl i els arbres que hi creixen són menys resistents a condicions desfavorables com el gebre, la sequera, els virus, els fongs i les plagues d'insectes.

També la pluja àcida té efectes sobre la vida a l'aigua, quan cau directament sobre els llacs. La pluja àcida produeix l'acidificació de les aigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen la mort de la majoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguen potables.

La pluja àcida, i altres tipus de contaminants que l'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació de l'àcid pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric.



El forat a la capa d'ozó 

En 1985, es va descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats CFC(clorofurocarboni). Durant molts anys, els CFC es van fer servir perquè els aerosols pogueren impulsar cap a fora els seus continguts. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen l'ozó.
Cada primavera austral el forat ha crescut pràcticament tots els anys, des de 1979. Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument.

Les conseqüències de l'afebliment de la capa d'ozó són:

-Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa.
-Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.
-Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.
-Augment de cremades greus per exposició al Sol.
-Es produirien més casos de malalties infeccioses.
-Es farien malbé molts materials de construcció que es troben a l'aire lliure.
-Les plantes reduirien el seu creixement.
-La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina.
-Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.
-El fitoplàncton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera.
-L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament del planeta.




Jo crec que per a canviar el planeta a millor hem d'estar tots units i dir que podem fer-ho. Mentre tant el planeta estarà desfent-se.
Així que hem d'actuar el més abans possible si volem que el planeta estiga fora de perill.



-La contaminació atmosfèrica

-L'efecte d'hivernacle

-La pluja àcida , La pluja àcida

-Forat a la capa d'ozó


viernes, 25 de septiembre de 2015

Mi grupo

Este grupo consiste en Ariana y yo.

Hoy estamos haciendo la segunda parte del proyecto.